Parlar sense llegir

En aquesta pretensió hi ha alguna cosa que falla, quan tens la capacitat de llegir... La digestió que faig de les paraules sense tenir la capacitat de llegir àrab és més supèrflua que la que he pogut fer un cop adquirida la capacitat de llegir, fins i tot en un estadi molt primari. No és que pugui aprendre més bé unes paraules si puc llegir aquestes mateixes paraules, sinó que la capacitat de descodificar la llengua escrita, de convertir-la en sons encara que no en sàpiga el significat, em dota de més eines que funcionen alhora quan tracto la llengua en el sentit que sigui: escoltant, parlant, llegint per a mi... És una porta oberta que em facilita la relació amb la llengua, una porta que va més enllà de poder entendre paraules concretes. Definitivament, s'imposa una capacitat per a la lectura més enllà del fet que els textos estiguin en un alfabet o en un altre. És com si la capcitat lingüística que en el meu cas s'ha concretat en la llengua catalana continués substistint com a capacitat genèrica, més enllà dels motlles del català.
Ja havia vist que no és raonable de privar els aprenents que saben parlar de la llengua escrita, el que encara no havia vist és que aquesta mancança actués com a fre per a l'adquisició de la llengua oral. Una altra conclusió, per tant: l'adquisició de la llengua oral en un aprenent amb capacitat per a la lectoescriptura --sigui en l'alfabet que sigui-- no es nodreix només de la comprensió i l'expressió orals, sinó que necessita, per ser completa, l'exercitació de totes les capacitats de què sigui capaç l'aprenent en la seva llengua materna: expressió i interacció orals, comprensió escrita, comprensió oral i expressió escrita. I encara més, aquestes capacitats s'han de posar en joc simultàniament per donar la possibilitat d'aprendre a diversos tipus d'aprenents.